FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nasal de la faringe. amígdala palatina Amígdala situada a la paret lateral de la faringe entre els pilars del vel del paladar. Amígdales palatines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'animals de simetria bilateral, amb el tub neural en posició dorsal, amb fenedures a la faringe i amb notocordi, que inclou els urocordats, els cefalocordats i els vertebrats. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflamació de les membranes mucoses de l'istme de la gola i de la faringe. angina de pit Dolor constrictiu, localitzat a la regió precordial, que pot anar acompanyat d'angoixa i de sensació de mort imminent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura dels òrgans de la respiració dels peixos als dos costats de la faringe. Agafar un peix per les ganyes. Costat del cap d'un ocell on comença el coll. fer ganyes Fer ganyotes. tenir mala ganya Tenir una cara no gens agradosa. Peça que reforça la unió de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Cúpula llenyosa de la gla. Digital 3. Animal marí del gènere Beroe, del grup dels ctenòfors, de forma acampanada, mancat de tentacles i amb una faringe ampla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan de l'olfacte, que consisteix en dues cavitats revestides d'una membrana mucosa que comuniquen posteriorment amb la faringe. Part prominent de la cara entre el front i la boca, on hi ha els dos forats amb què les fosses nasals comuniquen amb l'exterior. Nas llarg, de pam. Tenir el [...]
